dimecres, 25 d’abril del 2007

Ferran Pujalte (1961-2007)


Bibliografia de Ferran Pujalte i Vilanova (in memoriam):

"Loryc, sociedad anónima. Una industria de automóviles en Palma de Mallorca (1920-1929)". Estudis d'Història econòmica 1990/1 (1990) 73-92
"El factor energético en el proceso de industrialización: una primera aproximación". Estudis Baleàrics 43 (1992) 119-137
"Dinámica de matriculación de automóviles en las Islas Baleares. Aparición, difusión e implantación del automóvil (1900-1960)". 100 años del automóvil en las Baleares. Palma, 1997, 11-40
"El automóvil al servicio del estamento militar. Mulas, artillería montaña, Batallón ciclista, vehic. requisados y acorazados". Ibid, 161-176
"El consumo de los derivados del petróleo en las Baleares (1900-1995)". Ibid, 191-210
"Loryc: industria automovilística mallorquina. La fabricación de automóviles en las Baleares / amb Antonio Batle Manresa. Ibid, 227-252
Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XIX (1800-1890). Documenta Balear , Palma, 1999
"La remor submergida de l'illa de la calma": Welcome! : un segle de turisme a les Illes Balears. Fundació "la Caixa", Palma, 2000, 88-100
"La crisis ferroviaria en Mallorca : de la expansión al desmantelamiento : 1925-1965". Estudis d'Història econòmica 16 (2000) 97-116
"Loryc" / FeP. GEM 8, 135-136
Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XX. Documenta Balear, Palma, 2002
Entremesos en mallorquí : Fons teatral Bartomeu Rull / a cura de Ramon Díaz i Villalonga. Documenta Balear, Palma, 2005 / Preàmbul
Un segle de llum a Inca : 1905-2005 / Coord. Ferran Pujalte Vilanova. Documenta Balear, Palma, 2006 / Pròleg
"El procés d'electrificació de les Illes Balears 1901-2000" / amb Francesca Vives Amer. Ibid, 67-86
"Electricitat i el procés d'industrialització de Mallorca. Algunes reflexions". Ibid, 109-130
“El conjunt urbà de la Central III de Gesa Endesa”. I Jornades de Patrimoni Industrial a les Illes Balears, Palma, 2006, 205-217
“La recuperación del Patrimonio Industrial de Gesa Endesa. Un proyecto pionero y necesario”, Ibid., 219-231.


Necrològica publicada en El Día de Baleares 28.4.2007

Curs d'àrab


Curs d'iniciació a la llengua àrab

CPR Palma

Abril-maig 2007

Professor: Mohamed Al Metalsi (Programa de Enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí)

dimarts, 24 d’abril del 2007

Francesc Arago

DOMINGO FRANCISCO ARAGO (*)

(*) Extret de l’Enciclopedia universal ilustrada europeo americana, Espasa, Barcelona [1905-1930], vol. 5, 1181-1182

Célebre físico y astrónomo francés (Estagell, Perpiñán, 1786-París, 1853).
En 1804 ingresó en la Escuela Politécnica, y al salir de ella fue agregado en calidad de secretario al Bureau des longitudes, prosiguiendo con Biot la tarea comenzada por Delambre y Mechain de medir el arco de meridiano de París desde Dunquerque a Barcelona, operación que continuaron hasta la isla de Formentera. Al empezar la guerra de la Independencia, fue detenido por sospechas de espionaje y preso en el castillo de Bellver, de Mallorca, de donde logró evadirse, pasando a Argel; pero a su vuelta cayó en poder de un corsario español, siendo de nuevo traladado en calidad de preso al fuerte de Rosas y luego a Palamós. Por fin pudo demostrar su inocencia consiguiendo la libertad en 1809 y, al regresar a su patria, fue nombrado profesor de la Escuela Politécnica, y en 1830 director del Observatorio. La Academia de Ciencias de París le recibió a la edad de veintitrés años, pasando por alto los preceptos de su reglamento y le eligió más tarde (1830) secretario perpetuo, en reemplazo de Fourier. Arago trabajó (en compañía de Biot hasta 1816) sobre óptica.
Entre el número extraordinario de trabajos que forman sus obras completas publicadas en 1856 y 1857 por Barral en París, en las que es de admirar la potencialidad de trabajo de Arago, que se ocupó de astronomía científica y popular, mecánica celeste, meteorología y física cósmica, geografía física y óptica, descuellan los siguientes, que son sin duda alguna los más originales, y a los cuales va unido aun hoy su nombre:
1º. el descubrimiento de la polarización rotatoria magnética, que le valió la medalla Copley.
2º. el descubrimiento de la polarización cromática;
3º. el del polariscopio, que le permitió comprobar muchas deducciones teóricas de Fresnel, así como estudiar la polarización del cielo; y no fueron menos fecundas sus investigaciones acerca de la electricidad, el magnetismo y sobre fotometría, inventando un fotómetro.
Pero la mayor parte de los servicios que Arago proporcionó a la ciencia no son los que pueden deducirse de sus trabajos; fue, en efecto, un profesor modelo, a cuya cátedra acudían presurosos gran número de alumnos; era persona que infundía alientos a sus compañeros, daba consejos utilísimos a los que se dedicaban al estudio orientándoles en sus investigaciones y sugiriéndoles métodos nuevos.
Hizo trabajos con Dulong para determinar las tensiones máximas del vapor de agua hasta 212º y contribuyó eficacísimamente a la adpoción de la teoría de las ondulaciones del éter en óptica. Distinguíase por su gran facilidad de palabra, una gran potencia de asimilación y un gran talento para hacerse inteligible de todo el auditorio. Poseía además una prodigiosa memoria, que le permitía recordar pasajes enteros, que sólo había leído una vez, condición que, al perder la vista en los últimos años de su vida, le permitió proseguir con sus trabajos, pues le bastaba oir una sola lectura para recordar los cálculos y textos más complicados, a los que unía una habilidad incomparable para exponer en su cátedra los más arduos problemas científicos, en forma tan clara como amena, refiriéndose que llegó a enseñar astronomía a los alumnos que desconocían las matemáticas, avaloradas estas dotes siempre por su entusiasmo y perseverancia en el estudio
Colaboró con Gay-Lussac desde el año 1809 en la redacción de los Annales de physique et de chimie, y como miembro del Bureau des longitudes redactó también el Annuarie de esta corporación y su Connaissance du temps. Escribió, además, la Astronomie populaire (París, 1834-1835) e Historie de ma jeunesse, publicada por Humboldt en Bruselas y Leipzig en 1854.
Diputado desde el año 1831 se afilió, desde luego, al partido republicano. La revolución de febrero de 1848 le designó para miembro del gobierno provisional, en el que desempeñó el ministerio de Interior y el de Marina, desde donde inició la abolición de la esclavitud en todas las colonias francesas. Cuando este gobierno depuso su autoridad, fue nombrado por la Asamblea constituyente miembro del Comité ejecutivo, en cuyo puesto demostró brillantemente su valor en las sangrientas jornadas de la Revolución de Juunio de 1848. Después de estos sucesos la Asamblea le nombró miembro del Comité de Guerra. Al advenimiento del Imperio se retiró a la vida privada.
Se hizo una colección completa de sus obras, bajo la dirección de Barral en París (1854-1862; 2ª ed. en 1865).
Su patria, Perpiñán, le erigió una estatua (por A. Mercié) en 1879; París otra, en 1893, detrás del Observatorio.


Nota: aquest text l'he enviat a l'Associació Balear de Matemàtiques "Xeix"

dilluns, 16 d’abril del 2007

Punts de lectura


Exposició de punts de lectura a Exfilna 2007. Del 16 al 22 d'abril a La Misericòrdia (Palma).
Col. part. Jordi Vidal

Foto: Jaume Boada

Viatge a la Garrotxa (Pasqua 2007)

Del 9 al 13 d'abril de 2007.

Pasqua 2007. Vaixell cap a Barcelona (anada i otrnada), amb el cotxe. Alberg de Torre Malagrida (Olot)

Visites: volcans d'Olot, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Santa Pau, Vall de Núria (en tren cremallera), Castellfollit, Besalú, Barcelona.

Visites al Santuari de Núria (el dia 11), Museu de l'Embotit (Castellfollit) i Museu dels volcans (Olot), el dia 12.

dimecres, 4 d’abril del 2007

La vida de Crist al cinema









Un recorregut per les pel·lícules més conegudes sobre Crist.

LA VIDA DE CRIST AL CINEMA. Guia didàctica

Veure una pel•lícula a classe pot i ha de resultar sempre atractiu per als alumnes d’ESO i Batxillerat. Creim que el cinema constitueix un recurs bàsic a l’hora de motivar l’alumnat i completar les explicacions del professor. En aquest article oferim un catàleg de les principals pel•lícules que han tractat la vida de Jesús i que poden programar-se a l’àrea de Religió, SCR o Ciències Socials. En el cas concret de l’àrea de Religió, els objectius serien identificar a Jesucrist com a nucli central del fet cristià; conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural com a expressió de fe. Els continguts que treballariem serien, per una part, Jesucrist: la seva personalitat, el seu ministeri, la seva obra; per l’altra, la Comunitat Cristiana. Orígen de l’Església. Després de veure la pel•lícula els alumnes han de debatre alguna qüestió i realitzar un petit treball (agument i opinió personal). A Batxillerat es poden tractar aspectes com la pena de mort, l’esclavitud, la iconografia cristiana, passatges evangèlics concrets, etc.

De cada pel•lícula oferim una fitxa tècnica, un petit comentari i el nivell educatiu més adient. Es el professor el que té la potestat per a triar un títol segons siguin les seves prioritats. La disponiblitat de les cintes i DVD també és un factor a tenir en compte, si bé, es veuen cada any per televisió i els Centres de Recursos en tenen, segurament, còpia. Si el que interessa és crear una videoteca, el Departament d’Història hi pot col•laborar. Els problemes que ens trobarem són la gran durada de tots aquests films i les llicències dels guionistes de Hollywood. Són els anomenats “peplums” o cine de romans, un gènere que darrerament d’ha volgut revitalitzar amb títols com Gladiator o Troya. Sempre hi ha la possibilitat de posar un fragment per després comentar-lo.



Biografies de Crist:

-Rei de Reis (EUA, 1961). Dir. Nicholas Ray. 163 minuts. ESO.

-L’Evangeli segons Sant Mateu (Itàlia, 1964). Dir. Pier P. Pasolini. 134 min. Blanc i negre. Batxillerat.

-La història més gran mai no contada (EUA, 1965). Dir. George Stevens. ESO.

-Jesus Christ Superstar (EUA, 1972). Dir. Norman Jewison. 103 minuts. Musical. Hi ha una versió teatral de 1996 editada en DVD.

-Jesús de Nazareth (Itàlia, 1977). Dir. Franco Zeffirelli. 203 min. ESO i Batxillerat. Excessivament llarga. Es pot passar la segona part (vida pública de Jesús).

-La vida de Bryan (Regne Unit, 1979 ). Monty Pithon, 93 minuts. Paròdia de les pel•lícules de Crist. Batxillerat.

-La última tentación de Cristo (EUA, 1988). Dir. Martin Scorsese. 157 minuts. Pol•lèmica versió de la vida de Crist. Planteja com hauria pogut ser la vida de Jesús de no haver mort a la creu.

-La pasión de Cristo (EUA, 2004). Dir. Mel Gibson. 127 min. Batxillerat. Excessivament dura i violenta. Pretenciosa.

Primers cristians:

-La túnica sagrada (EUA, 1953). Dir. Henry Coster. 135 min. Ens parla de la vida de Marcelus, tribú encarregat de l’execució de Crist a la creu. ESO

-Ben-Hur (EUA, 1959). Dir. William Wyler. 200 min. Una de les pel•lícules més famoses de la història del cinema. Ens parla d’un noble jueu injustament condemnat i que es testimoni de la Passió de Crist. ESO i Batxillerat

-Barrabàs (EUA, 1972). Dir. Richard Fleischer. 128 minuts. Desventures d’aquest personatge bíblic que viu obsessionat per haver-se lliurat de la mort en lloc de Crist. Batxillerat.

-Ponzio Pilato (Itàlia/França, 1961). Dir. Irving Ropper. Una visió molt realista de la possible actuació de Pilat al judici a Crist.

Bibliografia

-De España, R., Cine bíblico. Historia y Vida, extra 58 (1990), p. 26-35

-De España, R., El Peplum. La Antigüedad en el cine. Glénat, Barcelona, 1997

-Fernández Sebastián, J., Cine e Historia en el aula. Akal, Madrid, 1988

-Lillo, F., El cine de romanos y su aplicación didáctica. Clásicas., Madrid, 1994

-Orell, B., El cinema històric, una eina didàctica. CDL, Palma, 1992

-Solomon, J., Peplum. El mundo antiguo en el cine. Alianza, Madrid, 2002

-Valsameda, M., “Jesucristo, ¿personaje de cine?”. Religión y Escuela, n. 80 (1993) p. 27-29.

-Vidal, J., “La mort de Crist al cinema”. Balears Cultural, Diari de Balears, 23.3.1997.

-“Jesucristo en el cine”. Cine & Música, n. 28. Salvat, Barcelona, 1991, p. 55-56.

(Diari de l'Escola, Diario de Mallorca, 4.4.2007)